Últim dia

Ja han passat 9 dies, i em queda esperar fins la nit per pillar l'avió de tornada.
Vull passar un dia tranquil. Anar a comprar i regatejar al mercat d'artesans i poca cosa més.
Però el dia comença raro, molt raro, perqué la Meg, la dona anglesa del alberg, em canvia el paper de client, pel d'amic... que ja es maco, però avui no era el dia.
Jo li dic que només vull veure el mercat, i em diu que anem fins Brikama on podré deixar la bici a casa un amic i anar caminant al mercat. Arribem al village i m'espera una mega penya de coneguts de la Meg. Toca presentar-me amb tots, que si em dic tal, que si soc de Barna, que si nice people a Gambia, que si sí o si sí et quedis a dinar... però la veritat es que no em donen bon feeling. Un d'ells m'acompanya si o si fins el mercat, i la veritat es que guai, però al despedir-me xungo cubata... em deman calers!!! Odio aquestes coses; no m'importa convidar-lo al que sigui, però convertir un acte espontani i altruista, en quelcom interessat, es una pena siguis pobre o ric.
O sea que trobo a la Meg i li dic que ni dinar ni res, que me piro sol al alberg.
No problem, I understand you. I allí, per sort, volta de fulla.
Els nanos locals estan preparant el seu dinar i em conviden a menjar amb ells i com ells (compartint plat), per fi.
I després s'uneixen dues noies angleses, que ja vaig veure el primer dia, i que donen classe a una escola local.
Un altre cop un grup humà eclectic i maquíssim... i sincer.
Em quedo a sopar amb ells, fent la darrera xerrada a Àfrica prenent un té i guaitant el planetarium natural damunt nostre...