Thankius

Ieps, quan vaig fer aquest blog era més un diari per guardar les impresions del viatge per mi mateix, però en comptes de paper vaig preferir compartir-ho. Si algú l'ha llegit i l'ha gaudit, merci beaucoup i thanks a lot per la companyia.

Últim dia

Ja han passat 9 dies, i em queda esperar fins la nit per pillar l'avió de tornada.
Vull passar un dia tranquil. Anar a comprar i regatejar al mercat d'artesans i poca cosa més.
Però el dia comença raro, molt raro, perqué la Meg, la dona anglesa del alberg, em canvia el paper de client, pel d'amic... que ja es maco, però avui no era el dia.
Jo li dic que només vull veure el mercat, i em diu que anem fins Brikama on podré deixar la bici a casa un amic i anar caminant al mercat. Arribem al village i m'espera una mega penya de coneguts de la Meg. Toca presentar-me amb tots, que si em dic tal, que si soc de Barna, que si nice people a Gambia, que si sí o si sí et quedis a dinar... però la veritat es que no em donen bon feeling. Un d'ells m'acompanya si o si fins el mercat, i la veritat es que guai, però al despedir-me xungo cubata... em deman calers!!! Odio aquestes coses; no m'importa convidar-lo al que sigui, però convertir un acte espontani i altruista, en quelcom interessat, es una pena siguis pobre o ric.
O sea que trobo a la Meg i li dic que ni dinar ni res, que me piro sol al alberg.
No problem, I understand you. I allí, per sort, volta de fulla.
Els nanos locals estan preparant el seu dinar i em conviden a menjar amb ells i com ells (compartint plat), per fi.
I després s'uneixen dues noies angleses, que ja vaig veure el primer dia, i que donen classe a una escola local.
Un altre cop un grup humà eclectic i maquíssim... i sincer.
Em quedo a sopar amb ells, fent la darrera xerrada a Àfrica prenent un té i guaitant el planetarium natural damunt nostre...

Le retour

Ala, objectiu mig acomplert. Avui toca tornada a Gàmbia. Palazo perqué mai saps com aniras aquí amb els taxis.
Passejada i banyito previ per la platja de cap skirring, i al tema.
La veritat es que surt tot rodat i els dos 'seps place' que agafo fins la frontera gambiana, s'omplen enseguida i en només 4 h faig els 200 kilòmetres i pico fins l'entrada a Gàmbia. Com arribo abans del previst, faré els darrers kilòmetres, fins l'alberg on vaig passar la primera nit, amb la bici... i como no, per pistes secundàries.
El problema es que venint amb els ulls mimats de Casamance, el paissatge aquí no m'acaba d'omplir el paladar. A part, la pista te sorra suficient per fer la sagrada família a escala real.
Després de preguntar 24.326 vegades, un nano amb bici em porta fins la porta del alberg, que està un pelín amagat.
Uoohohh, nice to see you again. El Sam, la Meg & co. encantats de rebrem. Això ja s'acaba.

Enampor - Cap Skirring

A les 6:50 em trobo amb l'Omar, que serà el meu piroguiste, i sortim a buscar els meandres mentre el sol va despertant. Cominem fins l'inici dels meandes per uns paissatge preludi del dia que comença.
Per segona vegada la bici damunt una pirogue. Ens endinssem en una especie de laberint entre els manglars que donen forma als meandres. Primeres hores de llum, l'aigua com un mirall i el sol a la esquena perqué anem cap a l'oest... que mas quieres Federico. Dues hores i mitja a rems que passen en un plis, acompanyats dels ocells locals. I quan acabem sortim a uns arrossals amb uns paissatges del quince. No recordo un dia on fos tant fàcil fer fotos d'enmarcar.
Quna trobo la route, m'enfilo a la burra i cap a la costa. Arribo a Cap Skirring i intento tirar cap al nord fins l'illa de Karabane, pero a un poblet que va de pas em diuen que xungo cubata. Que la pista es de sable i que igual no hi ha pirogue per arribar a la illa.
Desfaig 10 kms fins Cap Skirring, que de moment es l'unic lloc que m'ha decepcionat bastant... turisteo, pero turisteo del xungo. Eso si, acabo el dia banyant-me al atlantic!!!

Enampor

Ieps. Despres del filetazo vaig enfilar fins Enampor, els 12 ultims kms un altre cop per una pista on s'ha de tenir molt mala llet per fer una mala foto. Arribo al campament i estic més sol que la una, pero al enviar un sms a la penya de barna per a que sapiguessin que estic viu, em responen que estan a un altre campament a 2kms del meu. Pos ala, despres del tutazo torno a pillar la bici i de visita. Unes birres, que si hem estat aquí, que si allà, que si que maca la gent... i a les 8 de nit tornada seguint les cuques de llum.
L'endema passo el dia a Enampor per esperar que diumenge em portin en pirogue fins Ossuye i aixi no he de tornar enrere. Pel matí de safari turistic seguint la pista que m'ha portat a Enampor fins on literalment s'acaba. 8kms d'anada i tornada que s'evaporen entre foto i foto.
Per la tarda de visita pel poble d'Enampor amb un guia, l'Omar. L'escola, la discoteque, el tam tam, les cases tradicionals i el bosc sagrat i totems del animistes. El que més em sorpren i enveja em fa, es que quan em diu el guia que estem dins el village, miro al meu voltat i només hi veig vegetació i alguna teulada integrada en l'entorn. Seran pobres, però son realment privilegiats en aquest aspecte.
Al migdia, al campament havia conegut un parell d'arquitectes espanyols que portaven 5 mesos a Senegal, la Sara i el Sergio, i tornant del tour coincideixo amb ells a la casa impluvium que volen restaurar... la mes antiga de Senegal; patrimoni de la zona. Com van de cul els ajudo amb les fotos de la paret exterior. Ueeee, ja he colaborat en un projecte solidari!!!
Sopo amb ells i a descansar que dema toca diana a les 7 per pillar la pirogue.

Thionk Essyl - Zinguichor - Enampoure

Passo una nit rara amb un pelin de diarrea. Pa que veieu com son aqui: Li dic al Abdoulaye que abans de marxar he de jalar que sino flipare. Vull unes Bananes i anem de porta en porta preguntant. Al final en una casa ens en venen, pero com son molt petites me les volen donar... a un guiri pastos!!! Pero em diuen que esperi, em fan passar al pati on tenen els plataners i m'en cullen un grapat. Despres anem a visitar la family del guia... la seva mare i els nets. A pilla pilla amb les nenes, uns passes amb els nens i unes fotazos de record. I em donaven les gracies ells a mi per haver-hi anat. Flips, l'afortunat era jo.
Al grano. Pillo la bici amb la idea de fer una part de a ruta amb Pirogue per atajar, pero al arribar a Afinian el bateau c'est deja parti. Joderes! La ruta fins alli, per pista pero de la buena, era maquissima, pero despres d'afinnian era brutal. Dels llocs mes macos i comodes que mai he pedalat. Sort que he perdut el baixell. I a Canvi m'han mostrat un atajo mes directe a Zinguichor que no surt al mapa. He parat a dinar i al veure a la carta un filet de bou anb salsa al pebre, no m'he parat ni a calcular el preu al canvi. Em queden uns 30 kms fins Enampoure...

LouLou

Dijous em quedo a Thionk Essyl, a visitar els projectes de Barcelona accio solidaria; basicament un sistema d'irrigacio a partir d'un panell solar que mou l'aigua dels pous fins els horts, i que dona ocupacio a 104 dones del poble.
L'Abdoulaye em fa de guia amb la seva ferro bici, i a part de veure el camps, em porta a veure la radio local i les escoles. Algunes rises epontanees i sobretot molta curiositat al veure el Loulu (blanc) de le vélo.
Es el pais de la saluditis. 1- Salam 2- Salam aleikum 1- Bon Soir 2- Bon Soir 1- ça va? 2- ça va bien. 1- Kasume 2- Kesume. To aixo es com aqui: 1- Hola com va? 2- be. Despres de donar la ma, claro.
Anem tambe, amb tecnica verano azul a veure els meandres que arriben fins les afores del poble on arribem a pedalar per damunt de closques de petxines i ostres...
Una darrera birra i a sobarla que dema toca pedals.

Soma - Thionk Essyl

Sobada a Soma, un poble lleig on els hi hagi. Campana a les 7 per pedalar fins la frontera i alli pillar un sept place fins Bignona. Canvi de pais i canvi d idioma, See you i Bienvenue. Dues hores esperant que s omplis el puto taxi sense res mes a fer que templar els nervis.
Un cop a Bignona bici i cap a Thionk Essyl. On esperava trobar una pista xunga de terra m'espera una carretera asfaltada genial per pedalar. Sense cotxes i amb un entorn maquissim... aleluya! Arribo al poblet i trobo l'alberg de barna accio solidaria. Despres de dos dies sent l'unic Duuba quan trobo turistes son uns missioners americans... pitjor aquests inquisidors remixed que els turistes mantequilla de Tendaba. Sort que vem anar a fer unes copes al Bareto amb l'Abdoulaye, el metre de l'alberg, i als dos minuts posavem verds als yankis.
Sopar al bareto Reagge i a sobar.

Parada a Soma

Ah, joder, quina mega sopresa veure que aqui els nens, quan vas en bici, nomes saluden amb un Tuba o Duubha o similar, que vol dir 'blanquito'... res de liarse a pedrades per un putu bombon. La noblessa de la gent fa les pedalades mes facils aqui...

Al mati tantejo els guiris per veure si fan un 'boat trip' pel riu Gambia i em puc enchufar amb ells... uns em diuen que igual mes tard pero al final res.
Metalitzacio sobre Gambia i fins a quin punt em puc sentir segur anant sol amb bici, a carrec del Mustapha, un paio que treballa per actionaids.
Dino i faig 5 kms amb bici fins la 'carretera' principal. Bici al damunt de la frego i cap a Soma, un poble que no te res, a part de ser on es creuen dues rutes principals; la que vinc jo seguint el riu Gambia i la que va a Senegal.
A sobar que dema vull fer bici + frego + bici i si tot va rodat, al vespre estar a Tionk essyl.

Tumani - Tendaba

Ala, al tema. M'esperen uns 100kms amb el solazo. Al principi facil per carretera asfaltada amb petits subebajas. Llastima que jo anava cap a l'interior i el vent volia anar a la platja, pero soportable. Xungo a partir del km 75, on la pista asfaltada passa a ser una puta merda pista de terra i sotrags, pero pedalable a la fi.
Amb les hores de mes sol em plantejo de pillar una frago, pero paro a un dels poblets a veure, i quan l'assenyalen al mapa veig que ja nomes queden 25kms fins Tendaba Camp, a la rivera sud del riu Gambia. Doncs haurem d'acabar-ho. Acabo una mica trencat pero content... ja m'he fotut el dia de tute que te tot viatge en bici.
Molt idílica la situació del hotelet, pero ple de mega guiris alemanys i holandesos, d'aquells que tant m'agrada trobar... sort que els locals si mostren interés en conversar. Dema relax i a provar el transport local.

Tumani tenda camp

Em llevo a les 8 hora local. Poques hores de son. Els 4 col.leques se les piren volaos cap a Casamance, a Senegal. See you later maybe.
Passo el mati amb la Meg (la mestressa), els Bob Marleys, i una noia que feia un documental de la zona... grup eclectic.
Dino i pillo la bici per anar fins a Tunami tenda Camp, a nomes 25 kms de Brikama. El Sam, un del nois porrils, em guia el primer trocet amb la seva bike. Hope to see you again.
Em quedo grabada pel viatge una frase que resava a una de les parets del guesthouse de la Meg: 'Walk the beauty way'.
Carretera bona, i en un plis pillo la pista a Tumani. Una mica liat d'arribar. Soc l'unic turista... els nois que ho porten son voluntaris, un de cada familia del Village, i els ingresson es destinen al mateix Village... molt romantic. Nit maquissima amb el grup de joves. Xerrada a amb fogata i riu de fons. Sobada i mentalitzada pel tutazo de bici del dia seguent.

Vamos p'alla

No tenia molt clar si escriure aquest blog, i volia esperar a com anaven els primers dies i les primeres sensacions... i aqui estic, o sigui que de moment pinta be.
Arribada a Banjul diumenge a la una de la matinada hora local. Bici i equipatge al lloc i en bones condicions. Sortint de l'aeroport m'esperen un parell de nois que curren a l'alberg reservat per la primera nit, i que acabaven de deixar Gambia sense reserves de Marihuana... Sort que el chofer tenia la vista clara. Al mateix taxi vaig amb un grup de 4 catalans, el Robert, el Carlos, la Geni i la Ceci crec... p'alla que vamos. Sempre es agradable coincidir amb bona gent quan arribes sol a lloc.
Ens reb la Meg, la mestressa de l'alberg. Rebuda amb un cell d'estrelles que feia anys que no veia, uns tes i una mica de pa amb mel.
A sobarla.