Parada a Soma

Ah, joder, quina mega sopresa veure que aqui els nens, quan vas en bici, nomes saluden amb un Tuba o Duubha o similar, que vol dir 'blanquito'... res de liarse a pedrades per un putu bombon. La noblessa de la gent fa les pedalades mes facils aqui...

Al mati tantejo els guiris per veure si fan un 'boat trip' pel riu Gambia i em puc enchufar amb ells... uns em diuen que igual mes tard pero al final res.
Metalitzacio sobre Gambia i fins a quin punt em puc sentir segur anant sol amb bici, a carrec del Mustapha, un paio que treballa per actionaids.
Dino i faig 5 kms amb bici fins la 'carretera' principal. Bici al damunt de la frego i cap a Soma, un poble que no te res, a part de ser on es creuen dues rutes principals; la que vinc jo seguint el riu Gambia i la que va a Senegal.
A sobar que dema vull fer bici + frego + bici i si tot va rodat, al vespre estar a Tionk essyl.

Tumani - Tendaba

Ala, al tema. M'esperen uns 100kms amb el solazo. Al principi facil per carretera asfaltada amb petits subebajas. Llastima que jo anava cap a l'interior i el vent volia anar a la platja, pero soportable. Xungo a partir del km 75, on la pista asfaltada passa a ser una puta merda pista de terra i sotrags, pero pedalable a la fi.
Amb les hores de mes sol em plantejo de pillar una frago, pero paro a un dels poblets a veure, i quan l'assenyalen al mapa veig que ja nomes queden 25kms fins Tendaba Camp, a la rivera sud del riu Gambia. Doncs haurem d'acabar-ho. Acabo una mica trencat pero content... ja m'he fotut el dia de tute que te tot viatge en bici.
Molt idílica la situació del hotelet, pero ple de mega guiris alemanys i holandesos, d'aquells que tant m'agrada trobar... sort que els locals si mostren interés en conversar. Dema relax i a provar el transport local.

Tumani tenda camp

Em llevo a les 8 hora local. Poques hores de son. Els 4 col.leques se les piren volaos cap a Casamance, a Senegal. See you later maybe.
Passo el mati amb la Meg (la mestressa), els Bob Marleys, i una noia que feia un documental de la zona... grup eclectic.
Dino i pillo la bici per anar fins a Tunami tenda Camp, a nomes 25 kms de Brikama. El Sam, un del nois porrils, em guia el primer trocet amb la seva bike. Hope to see you again.
Em quedo grabada pel viatge una frase que resava a una de les parets del guesthouse de la Meg: 'Walk the beauty way'.
Carretera bona, i en un plis pillo la pista a Tumani. Una mica liat d'arribar. Soc l'unic turista... els nois que ho porten son voluntaris, un de cada familia del Village, i els ingresson es destinen al mateix Village... molt romantic. Nit maquissima amb el grup de joves. Xerrada a amb fogata i riu de fons. Sobada i mentalitzada pel tutazo de bici del dia seguent.

Vamos p'alla

No tenia molt clar si escriure aquest blog, i volia esperar a com anaven els primers dies i les primeres sensacions... i aqui estic, o sigui que de moment pinta be.
Arribada a Banjul diumenge a la una de la matinada hora local. Bici i equipatge al lloc i en bones condicions. Sortint de l'aeroport m'esperen un parell de nois que curren a l'alberg reservat per la primera nit, i que acabaven de deixar Gambia sense reserves de Marihuana... Sort que el chofer tenia la vista clara. Al mateix taxi vaig amb un grup de 4 catalans, el Robert, el Carlos, la Geni i la Ceci crec... p'alla que vamos. Sempre es agradable coincidir amb bona gent quan arribes sol a lloc.
Ens reb la Meg, la mestressa de l'alberg. Rebuda amb un cell d'estrelles que feia anys que no veia, uns tes i una mica de pa amb mel.
A sobarla.