A les 6:50 em trobo amb l'Omar, que serà el meu piroguiste, i sortim a buscar els meandres mentre el sol va despertant. Cominem fins l'inici dels meandes per uns paissatge preludi del dia que comença.
Per segona vegada la bici damunt una pirogue. Ens endinssem en una especie de laberint entre els manglars que donen forma als meandres. Primeres hores de llum, l'aigua com un mirall i el sol a la esquena perqué anem cap a l'oest... que mas quieres Federico. Dues hores i mitja a rems que passen en un plis, acompanyats dels ocells locals. I quan acabem sortim a uns arrossals amb uns paissatges del quince. No recordo un dia on fos tant fàcil fer fotos d'enmarcar.
Quna trobo la route, m'enfilo a la burra i cap a la costa. Arribo a Cap Skirring i intento tirar cap al nord fins l'illa de Karabane, pero a un poblet que va de pas em diuen que xungo cubata. Que la pista es de sable i que igual no hi ha pirogue per arribar a la illa.
Desfaig 10 kms fins Cap Skirring, que de moment es l'unic lloc que m'ha decepcionat bastant... turisteo, pero turisteo del xungo. Eso si, acabo el dia banyant-me al atlantic!!!
Ei Ricki!!! molt wapo el viatge i les fotos, segur que lo que transmets no arriba ni a una ínfima part del que has vist i sentit!!! M'en alegro molt que hagis disfrutat tant.
ResponEliminaQue tinguis molt bon viatge demà!!! T'esperem tots a casa!!! Mil petonets!!!